que els que maten es morin

Hi ha un pres d'ETA que es diu Iosu Uribetxeberria,  que té un càncer terminal i que es morirà en menys d’un any, segons han pronosticat les autoritats sanitàries. Sí, suposo que es tracta de les mateixes autoritats que adverteixen en els paquets de tabac  que “Fumar mata”, i també les mateixes que es veuen obligades a tancar serveis d’urgència que salven vides perquè els governs que els manen (el català, l’espanyol i l’alemany) s’estimen més suprimir serveis bàsics que retallar-se les urpes de la poca vergonya.

   L’etarra, que té diverses metàstasis, fa dotze dies que està en vaga de fam per reivindicar un dret que, fora de judicis morals, és legal: vol morir a casa. La llei diu que un pres ha de ser excarcerat si el seu risc de mort supera el 10% en el termini d’un any, o el 50% en el termini de 5 anys. Des de l’hospital que el tracten diuen que el risc d’Uribetxebarria és del 90% i que la meitat dels que estan com ell ja no ho poden explicar. 

   Malgrat la petició d’excarceració per raons humanitàries dels sectors nacionalistes, dels familiars de presos bascos, i d’una bona part de l’esquerra més esquerrana, els populars  manifesten que no admetran xantatges. 

   - Ni vagues de fam, ni osties. Si no vol menjar, millor. Menys boques tindrem per alimentar. Que es podreixin a la presó tots aquests malparits que han estat matant gent innocent durant dècades! Què va fer, aquest?

  

- Va segrestar l’Ortega Lara, que era funcionari de presons, i el va tenir 532 dies en un “zulo”...

   Els signants de l’acord de Gernika acusen el govern d’actuar per venjança, i l’Associació de Víctimes del Terrorisme, d’haver cedit al xantatge dels presos, concedint a Uribetxeberria el tercer grau penitenciari. 

        

   - Lògic. Què faries tu si t’haguessin matat un fill o  t’haguessin segrestat el pare? 

   - No ho sé. Jo no en tinc, de fills. Però el que està clar és que si això hagués passat, cap decisió política repararia la seva pèrdua, ni segurament em consolaria.

   - Llavors, què? Que els deixin campara a les seves, a tots aquests assassins?

   - No seria la primera vegada:

Enrique Rodríguez Galindo, exgeneral de la Guàrdia Civil, va ser condecorat amb 13 creus d'or i plata, i va rebre un ascens, de comandant a general, al temps que cometia delictes horribles. Va ser condemnat a 75 anys de presó per segrest i assassinat, i només va complir quatre anys i mig de presó abans de ser excarcerat per raons de salut.

José Barrionuevo, exministre del PSOE, va ser condemnat a 10 anys de presó i 12 d'inhabilitació pel segrest de Segundo Marey i per malversació de fons públics. Va rebre un indult parcial i va obtenir un tercer grau especial. Va passar només tres mesos a la presó.

Rafael Vera, exsecretari d'Estat per a la Seguretat amb el PSOE, va ser condemnat a 17 anys de presó i 12 d'inhabilitació per segrest, malversació de fons públics i corrupció. Va ser indultat parcialment per Aznar i va complir només dos anys i dos mesos de presó, la major part d'ells en règim obert, en què només havia d'anar a dormir.

José Amedo, sotscomissari de policia, va ser condemnat a 117 anys de presó per sis delictes d'assassinat, segrest, lesions i associació il·lícita. Va passar dotze anys a la presó, la meitat d'ells en règim obert.

Julen Elgorriaga, exgovernador civil de Guipúscoa amb el PSOE, condemnat a 71 anys de presó pel segrest i assassinat de Lasa i Zabala. La seva estada a la presó no va durar ni dos anys. Va quedar lliure per motius de salut.

Julián Sancristóbal, exgovernador civil de Biscaia, condemnat per segrest i malversació a 10 anys de presó i 12 d'inhabilitació. Va complir només 15 mesos.

I hi ha més: Ricardo García Damborenea, Michel Domínguez, Miguel Planchuelo, Ángel Vaquero... 

   -No, home, no... Això no va així...! Els del GAL només van ser una colla de sonats a qui se’ls va escapar la mà perseguint etarres... 

Uribetxeberria va ser condemnat el juny del 1998 a 32 anys de presó com a responsable del segrest més llarg de la història de la banda terrorista ETA. Pateix un càncer des del 2005. El 16 d’agost del 2012 Institucions Penitenciàries li va concedir el tercer grau. Resta pendent que l’Audiència Nacional decideixi sobre la possibilitat d’atorgar-li la llibertat condicional.